Compartir
196 visitas
25
març
2020

Com tenir cura del nostre benestar emocional en temps de coronavirus

 


 

Núria Mateu Almacellas. Llicenciada en Psicologia, Postgraduada en Cultura de Pau i en la fase final del Diploma de Treball de Processos. Sòcia, terapeuta, facilitadora i formadora de la cooperativa Fil a l'agulla, on també coordina l'àrea d'acompanyament individual i de relacions.

 

Són temps d’incerteses. Temps de connectar amb la vulnerabilitat humana. Es posa en relleu tot allò que fa fràgil la nostra existència. En aquests temps ens fixem si la nostra condició de salut física ens exposa més al perill d’emmalaltir. Però cal tenir en compte també la nostra salut mental i emocional.

 

Són temps d’incerteses. Temps de connectar amb la vulnerabilitat humana. Es posa en relleu tot allò que fa fràgil la nostra existència. En aquests temps ens fixem si la nostra condició de salut física ens exposa més al perill d’emmalaltir. Però cal tenir en compte també la nostra salut mental i emocional.

Aquests dies, des de Fil a l’Agulla, mentre prenem mesures per poder seguir en marxa mentre reduïm el contacte físic i seguim les indicacions per tenir cura de la salut, hem començat a notar que, més enllà de les mesures de cura individual i col·lectiva per evitar el contagi del COVID-19, les nostres pròpies emocions també van canviant.

Les persones que sovint ens enfrontem a l’angoixa o la tristesa de manera intensa és molt possible que en aquest moment estiguem tenint reaccions emocionals fortes. Quan la incertesa creix les emocions com la por també ho fan. La por és una emoció necessària per a la supervivència humana. Ajuda a activar la resposta d’estrès del nostre cos, i l’estrès en la seva justa mesura, ens acompanya per sortir de situacions potencialment perilloses o amenaçants. Alhora quan la por es fa molt gran i desborda els nostres propis límits es converteix en pànic.

Qui ha patit en algun moment un atac de pànic sap de què estem parlant: dificultat per respirar, sensació de sortir del teu cos, notar els músculs garratibats, i de vegades, la sensació d’estar prop de la mort. Aquesta experiència sol ser profundament desagradable i, per això, us volem donar algunes claus per tenir més cura del nostre benestar emocional en aquest moment, per poder evitar al màxim aquestes sensacions.

  • Recorda què et va bé en moments de dificultat. Les emocions intenses i difícils acostumen a crear una espiral que se’ns endú cap a baix, així que en situacions d’aquest tipus és molt important recordar quins són els nostres recursos. Què faig quan no em sento bé? Trucar a una persona de confiança, anar a fer un volt o llegir el meu llibre preferit. Mentre sigui possible mantén les activitats que et fan bé.
  • Aprofita la teva creativitat. Davant les recomanacions d’evitar el contacte físic i els espais concorreguts serà important connectar amb nous recursos. En cas de no poder sortir de casa pensem juntes de quines maneres podem seguir connectades a les persones que estimem. Ahir un company que viu a Itàlia ens deia que estava fent esmorzars per videoconferència amb les seves amigues o des d’alguns col·lectius ja s’estan promovent concerts virtuals. Pregunta’t en el teu cas de quina manera pots fer allò que et fa bé sense sortir de casa.

 

  • Connecta amb la teva comunitat. Les persones que patim d’estats depressius o de tristesa profunda és possible que aquests dies estiguem més en contacte amb la sensació d’aïllament. Per això, és molt important que ens cuidem i no perdem el contacte amb les persones que ens estimen. Si notes que t’estàs aïllant o que tens por de l’aïllament comunica-ho a les persones que normalment et fan suport, demana el que necessitis i procura’t una cura extra. Ahir, quan estava rebent acompanyament del meu terapeuta vaig recordar com els arbres del bosc estan connectats per les arrels i d’aquesta manera fan que el bosc segueixi existint, i quan un dels seus congèneres està malalt, li donen suport a través de les arrels per tal que sobrevisqui. Per a mi, aquest va ser un recurs important. Recordar que nosaltres també som arbres en un bosc i cal tenir cura del que és col·lectiu connectant amb les nostres arrels que sostenen la vida.

 

  • Estima’t tant com puguis. És possible que aquesta situació d’excepcionalitat et faci més gran la sensació de no pertànyer a cap comunitat. En moments en què ens trobem soles i no notem que cap xarxa ens sostingui, és possible que el maltractament cap a nosaltres mateixes s’incrementi. Potser sona molt naïf però un dels antídots imprescindibles és apreciar-te i cuidar-te tant com puguis: menjar bé, hidratar-te, fer una mica d’exercici, distreure’t i recordar-te que sota teu sempre hi haurà la Terra.

*Aquest relat es construeix gràcies a tota la saviesa col·lectiva que estem podent compartir per les nostres xarxes personals i professionals aquests dies. Moltes gràcies a la comunitat que som!

Llicenciada en Psicologia, Postgraduada en Cultura de Pau i en la fase final del Diploma de Treball de Processos. Sòcia, terapeuta, facilitadora i formadora de la cooperativa Fil a l'agulla, on també coordina l'àrea d'acompanyament individual i de relacions.

 

Són temps d’incerteses. Temps de connectar amb la vulnerabilitat humana. Es posa en relleu tot allò que fa fràgil la nostra existència. En aquests temps ens fixem si la nostra condició de salut física ens exposa més al perill d’emmalaltir. Però cal tenir en compte també la nostra salut mental i emocional.

 

Són temps d’incerteses. Temps de connectar amb la vulnerabilitat humana. Es posa en relleu tot allò que fa fràgil la nostra existència. En aquests temps ens fixem si la nostra condició de salut física ens exposa més al perill d’emmalaltir. Però cal tenir en compte també la nostra salut mental i emocional.

Aquests dies, des de Fil a l’Agulla, mentre prenem mesures per poder seguir en marxa mentre reduïm el contacte físic i seguim les indicacions per tenir cura de la salut, hem començat a notar que, més enllà de les mesures de cura individual i col·lectiva per evitar el contagi del COVID-19, les nostres pròpies emocions també van canviant.

Les persones que sovint ens enfrontem a l’angoixa o la tristesa de manera intensa és molt possible que en aquest moment estiguem tenint reaccions emocionals fortes. Quan la incertesa creix les emocions com la por també ho fan. La por és una emoció necessària per a la supervivència humana. Ajuda a activar la resposta d’estrès del nostre cos, i l’estrès en la seva justa mesura, ens acompanya per sortir de situacions potencialment perilloses o amenaçants. Alhora quan la por es fa molt gran i desborda els nostres propis límits es converteix en pànic.

Qui ha patit en algun moment un atac de pànic sap de què estem parlant: dificultat per respirar, sensació de sortir del teu cos, notar els músculs garratibats, i de vegades, la sensació d’estar prop de la mort. Aquesta experiència sol ser profundament desagradable i, per això, us volem donar algunes claus per tenir més cura del nostre benestar emocional en aquest moment, per poder evitar al màxim aquestes sensacions.

  • Recorda què et va bé en moments de dificultat. Les emocions intenses i difícils acostumen a crear una espiral que se’ns endú cap a baix, així que en situacions d’aquest tipus és molt important recordar quins són els nostres recursos. Què faig quan no em sento bé? Trucar a una persona de confiança, anar a fer un volt o llegir el meu llibre preferit. Mentre sigui possible mantén les activitats que et fan bé.
  • Aprofita la teva creativitat. Davant les recomanacions d’evitar el contacte físic i els espais concorreguts serà important connectar amb nous recursos. En cas de no poder sortir de casa pensem juntes de quines maneres podem seguir connectades a les persones que estimem. Ahir un company que viu a Itàlia ens deia que estava fent esmorzars per videoconferència amb les seves amigues o des d’alguns col·lectius ja s’estan promovent concerts virtuals. Pregunta’t en el teu cas de quina manera pots fer allò que et fa bé sense sortir de casa.

 

  • Connecta amb la teva comunitat. Les persones que patim d’estats depressius o de tristesa profunda és possible que aquests dies estiguem més en contacte amb la sensació d’aïllament. Per això, és molt important que ens cuidem i no perdem el contacte amb les persones que ens estimen. Si notes que t’estàs aïllant o que tens por de l’aïllament comunica-ho a les persones que normalment et fan suport, demana el que necessitis i procura’t una cura extra. Ahir, quan estava rebent acompanyament del meu terapeuta vaig recordar com els arbres del bosc estan connectats per les arrels i d’aquesta manera fan que el bosc segueixi existint, i quan un dels seus congèneres està malalt, li donen suport a través de les arrels per tal que sobrevisqui. Per a mi, aquest va ser un recurs important. Recordar que nosaltres també som arbres en un bosc i cal tenir cura del que és col·lectiu connectant amb les nostres arrels que sostenen la vida.

 

  • Estima’t tant com puguis. És possible que aquesta situació d’excepcionalitat et faci més gran la sensació de no pertànyer a cap comunitat. En moments en què ens trobem soles i no notem que cap xarxa ens sostingui, és possible que el maltractament cap a nosaltres mateixes s’incrementi. Potser sona molt naïf però un dels antídots imprescindibles és apreciar-te i cuidar-te tant com puguis: menjar bé, hidratar-te, fer una mica d’exercici, distreure’t i recordar-te que sota teu sempre hi haurà la Terra.

*Aquest relat es construeix gràcies a tota la saviesa col·lectiva que estem podent compartir per les nostres xarxes personals i professionals aquests dies. Moltes gràcies a la comunitat que som!

Compartir